Sabons i detergents ecològics

Fa un segle, els sabons que es feien a casa, elaborats a base d'oli usat, aigua i sosa càustica, contaminàvem molt menys comparat amb els que ara podem trobar a qualsevol supermercat. Amb la sofisticació dels productes químics, els detergents i sabons van incorporar diversos agents sintètics tòxics, que si bé produïen efectes blanquejats, desincrustants o antibacterians, també provocaven un greu impacte ambiental en els diversos aqüífers i medis naturals de contacte.

Què porta un detergent?

Tant el detergent com el sabó tenen propietats químiques, són agents de neteja o de desincrustació que funcionen per emulsió. La majoria de detergents d'avui en dia estan compostos per un tensioactiu (substància que degrada la brutícia, s'uneix als greixos i facilitat la seva dissolució amb l'aigua) juntament amb un àlcali (substància càustica).

De tensioactius n'hi ha de diversos tipus com aniònics, catiònics, no-línics, amfòrics, etc. Alguns d'ells són derivats del petroli i són contaminants. Per molt que s'emmascarin com a "biodegradables", segons la legislació vigent, això no és factible si el tensioactiu deixa de tenir un 90% de les seves propietats de disminució de la tensió superficial de l'aigua, 28 dies després de ser vessat a l'aigua. Si no es compleix aquest principi, la biodegradabilitat no existeix, generant un greu impacte per la vida aquàtica.

Altres elements que contenen determinats sabons i detergents són els fosfats. Aquests juntament amb els fosfonats, s'utilitzen com a potenciadors del rentat però tenen un impacte si entren en contacte amb el medi natural, ja que també són grans nutrients per a les algues. Això pot generar un efecte eutrofitzador. O sigui, les algues es multipliquen ràpidament fins a deixar sense oxigen l'aigua, element fonamental per l'ecosistema aquàtic. Actualment hi ha diversos països que tenen prohibit aquests elements i els substitueixen per zeolites, malgrat que també deixen residus de difícil eliminació al medi.

Encara que ja no s'utilitzen, podem trobar també substàncies blanquejants, com el clor o l'oxigen, elements que generen substàncies organoclorades com les dioxines i furans, les quals tenen greus afectacions a la salut. També s'alerta que els perborats, utilitzats com a blanquejants, són tòxics per la vida aquàtica. A més, alguns dels agents desincrustants, presents en molts detergents, són àcids corrosius que acaben als aqüífers i depuradores generant residus altament tòxics i letals.

Els perfums sintètics, cada cop més utilitzats en els detergents i sabons, són perfums refinats de síntesis i molts d'ells s'han identificat com a causants d'al·lèrgies i dermatitis. Una cosa semblant passa amb els antibacterians que s'han posat de moda en els últims anys. Aquests elements biocides no només ataquen als gèrmens, sinó que provoquen greus irritacions a la pell i a les mucoses, al·lèrgies i diverses afectacions al sistema respiratori.
I finalment, trobem els enzims, que són compostos que catalitzen reaccions químiques. Aquestes, malgrat no haver-hi estudis científics d'afectació a llarg termini, des de diversos col·lectius ecologistes ja han alertat de la possible interferència en el sistema hormonal, actuant com a disruptors endocrins en els animals (sobretot els aquàtics) i éssers humans.

Que són els sabons i detergents ecològics?

Fa temps que s'utilitzen els sabons naturals o ecològics, els quals eviten l'ús d'ingredients nocius i altament tòxics. Per la seva composició se cerquen components que siguin biodegradables, de base natural, d'agricultura ecològica o que no utilitzin derivats del petroli, entre altres mesures.
Però per molts productors ecològics i organitzacions ecologistes, la legislació no és prou estricta. Segons aquest punt de vista, el principi de biodegradabilitat és molt lax, ja que només inclou els tensioactius (com s'ha explicat en línies anteriors), oblidant la resta de components els quals poden arribar a ser el 80% del total del detergent.

Més enllà d'aquest principi, els productes de neteja ecològics estan regulats per la UE (reglament CEN. 66/2010) i reben certificació específica quan compleixen uns determinats requisits. Alguns d'ells:
- Utilitzar tensioactius naturals com els derivats de l'oli de coco, saponària, etc.
- Ús només de blanquejants naturals
- No utilitzar enzims i perfums sintètics
- Producció amb un reduït cost energètic i a partir de renovables
- Ús d'envasos biodegradables
- Etiquetatge precís
- No testar els productes amb animals
- Comptar amb l'aval de certificació ecològica

Hi ha diverses certificacions ecològiques. Les més utilitzades en detergents són Ecocert i Ecolabel. El primer segell és una certificació molt ben considerada en el món ecològic, ja que té uns criteris molt estrictes per als productes. Per exemple, el 95% dels ingredients han de ser d'origen natural. Per altra banda, Ecolabel és el segell creat per la Comissió Europea i té una permissivitat bastant alta en relació als criteris i requisits que han de passar els productes.

I per finalitzar, només comentar que també hi ha la possibilitat de generar sabons i detergents casolans. El procés és senzill i podem trobar moltes receptes a la xarxa, com les que ens ofereix l'organització Ecologistes en Acció.