Què és l’economia circular?
L'aprofitament de recursos i l'eficiència de l'ús sempre han estat presents, adoptant diverses formes, a la majoria de societats. Però de mitjan segle XX fins ara, el capitalisme i el model productiu lineal que abandera, basat en l'alta productivitat i consum de mercat, han provocat greus impactes. Arran de la més que evident crisi planetària que comporta aquest model en l'àmbit mediambiental, de contaminació i d'escassetat dels recursos naturals a escala global, ha sorgit amb força l'economia circular. Un nou model que planteja reptes i canvis, no només en l'àmbit productiu, sinó també en els hàbits de consum que van quedar oblidats amb l'entrada d'aquest model neoliberal.
Actualment, des de les administracions ja estan veient la urgència d'aplicar altres mesures i pràctiques per tal d'incorporar una perspectiva ambientalista que permeti reduir els impactes. En aquest sentit, podem començar a veure, tímidament, polítiques públiques basades en una economia circular aplicades en l'urbanisme, en la gestió dels residus o en la gestió dels recursos energètics. Però aquestes pràctiques i aquest canvi de model és lent i cal fer molt camí encara perquè hi hagi un canvi a tots els nivells, capaç de concebre una solució a mitjà i llarg termini per a pal·liar el greu desequilibri ambiental que hem generat.
Principis de l'economia circular
El concepte d'economia circular (CE) va ser plantejat pels economistes ambientals britànics David W. Pearce i R. Kerry Turner el 1989 amb el treball "Economics of Natural Resources and the Environment". Es tracta d'un model econòmic que se centra en l'aprofitament dels recursos en un o més processos circulars. Per dir-ho en altres paraules, aquest model es contraposa al model lineal imperant del "produir-consumir-tirar" per passar a generar un cicle que es retroalimenta, on la reducció, la reutilització i el reciclatge són els elements clau. Per tant, aquest model pretén generar els menys residus de rebuig possibles i la menor petjada ecològica, mentre que es maximitza l'aprofitament de recursos. De fet, una de les premisses és concebre el residu com a propi recurs.
1. Reutilització: La lògica és el màxim reaprofitament i per tant la reutilització de productes o parts d'aquests, ja sigui donant més usos al mateix producte o per l'elaboració d'altres productes.
2. Reparació: Reparar i aplicar un manteniment per allargar el cicle de vida dels productes o bé trobar una segona vida o segon ús als productes espatllats.
3. El Reciclatge: Utilitzar matèries primeres reciclades, així com finalitzar el cicle de vida dels productes en el reciclatge.
4. Ecodisseny: Pensar el producte perquè aquest generi els menys residus possibles amb el menor impacte ambiental i que aquest pugui ser fàcilment reutilitzat, reparat o reciclat, entre altres premisses.
5. Economia de la funcionalitat: Promoció d'una economia basada en l'ús del producte, tractat com a servei, més enllà de la seva pròpia materialitat. Això permet que hi hagi més durabilitat, un allargament del cicle de vida, més aprofitament dels recursos energètics i més possibilitat de reparació dels productes.
6. Energies renovables: Promoure l'ús d'energies renovables en el procés de fabricació, reutilització i reciclatge.
7. Ecologia industrial i territorial: Model d'organització industrial basat en paràmetre de proximitat territorial, amb una gestió optimitzada dels estocs, el flux de material, els recursos energètics i els serveis emprats.
Divergències dins l'àmbit ecologista
L'economia circular es podria situar dins l'àmbit de l'economia ambientalista. En termes molt simples i generals, aquesta es caracteritza per una economia que estudia corregir les externalitats ambientals negatives, proposant solucions generalment tecnològiques i de reorganització. Busca l'optimització dels recursos naturals generant la contaminació mínima per aconseguir la productivitat desitjada. De fet, amb l'aplicació de l'economia circular es readaptaria la productivitat i inclús es calcula que es podrien crear molts nous llocs de treball, segons informes elaborats per la Comunitat Europea de foment a l'Economia Circular.
Dins l'àmbit ecologista, però, s'apunta que aquesta perspectiva ambientalista no qüestiona la lògica mercantilista del creixement productiu sinó que es readapta a les limitacions naturals. Des d'aquest posicionament s'advoca per l'economia ecològica que es planteja com un camp transdisciplinari que qüestiona la relació entre els ecosistemes naturals i el sistema econòmic. Per tant, l'economia ecològica se centra també en demostrar la inviabilitat de l'actual sistema de mercat i creixement econòmic dins d'un marc neoliberal que xoca contínuament amb els límits del sistema natural i desenvolupament socioambiental, entès aquest en termes de justícia social. A més, aquesta perspectiva proposa alternatives amb la incorporació d’altres conceptes exclosos del sistema de mercat com el treball reproductiu i de cures (extretes de l'economia feminista), motors bàsics per la reproducció del sistema social.
En aquest sentit, des de la proposta ecologista caldria implementar l'economia circular amb altres paràmetres i mesures per poder generar una transformació econòmica i social amb profunditat que ens permetin caminar cap a una "sostenibilitat forta".
