Les piles, mai al contenidor de rebuig!!
Les piles són residus perillosos que s'han de tractar de manera separada dels residus domèstics. És per això, que les piles mai s'han d'abocar als contenidors de rebuig sinó als llocs específicament controlats per al seu dipòsit. En cas contrari, ens trobarem en la situació que aquests residus altament tòxics puguin acabar incinerats provocant gasos hivernacle.
L'afectació més greu, però, és quan la pila és abocada directament al medi. Una vegada que l'embolcall metàl·lic que recobreix la pila es malmet, les substàncies químiques s'alliberen al medi ambient causant greus impactes de contaminació. Si les substàncies arriben a fonts aqüíferes –ja sigui arribant a rius com a aigües subterrànies per mitjà de filtracions– poden provocar la devastació del medi aquàtic. Com a última conseqüència, aquests residus tòxics es poden acumular a la cadena alimentària humana per mitjà de la contaminació de vegetals, terreny afectat o espècies animals (sobretot peixos).
Perquè ens fem una idea de la magnitud de la contaminació, una sola pila de botó pot contaminar 2.000.000 litres d'aigua i una pila alcalina 167.000 litres d'aigua (la mateixa quantitat d'aigua que beuria una persona al llarg de la seva vida), segons dades extretes de la Universitat del País Basc (UPV).
Tipus de piles i Frases de Risc
A mode general, podem dir que hi ha dos tipus de piles: les que són d'un sol ús i les recarregables. Pel que respecta a les d'un sol ús, podem trobar les salines (que tenen una duració baixa), les alcalines (les més comunes), les de botó (piles que poden ser molt petites per aparells petits i tècnics) o les de liti (que tenen una durabilitat molt alta i serveixen per determinar aparells). Per altra banda, hi ha les piles secundàries, de Níquel-Cadmi, que permeten recarregar centenars de vegades la pila o la bateria . Aquestes piles contenen diversos components altament tòxics i nocius.
Segons algunes dades extretes de la UPV, les piles considerades residus altament perillosos estan compostes per elements com el plom, mercuri, níquel o el cadmi, entre altres. Les Frases de Risc (sistema de codis de risc, en l'àmbit europeu, per descriure els riscos dels compostos químics perillosos) són:
- Plom: és tòxic i altament perillós pel medi ambient. El seu risc és molt ampli, ja que és perillós pels efectes acumulatius, molt tòxics pels organismes aquàtics, riscos en la salut pública i sobretot en l'embaràs o nocivitat per inhalació i ingesta (R20-22, R33, R50-53, R61,R62).
- Mercuri: és tòxic i altament perillós pel medi ambient, sobretot en el medi aquàtic (R23,R33, R50-53).
- Níquel: És altament nociu. Té efectes irreversibles i sensibilització en contacte amb la pell (R40, R43).
- Cadmi: A banda de ser un element altament nociu com la resta, també és un component cancerigen (R45).
- Liti: és un element altament contaminant i, a més, és un neurotòxic. (R14/15- R34)
Com tractar aquest residu?
Si fem ús de la Regla de les 3R, la primera opció que es planteja és la reducció del consum de piles. Per tant, és recomanable utilitzar aparells que funcionin amb bateries recarregables o sistemes de càrrega amb energies sostenibles (dinamos, corda, solar, etc.). També s'ha d'evitar la compra de piles que no portin controls i certificacions de qualitat, ja que són més tòxiques.
Per altra banda, malgrat que el procés de reciclatge de les piles és bastant complex, el 75% dels components de les piles i les bateries són reutilitzables. Per tant, llançarem les piles als llocs controlats de recollida d'aquest residu.
European Recycling Platform, Fundación Ecopilas, UNIBAT i Fundación Ecolec són els gestors autoritzats a Catalunya per la recollida selectiva de piles i acumuladors. Els punts de recollida els podem trobar en diversos comerços degudament senyalitzats. En cas de no tenir cap punt de recollida a prop, el lloc més efectiu per poder deixar aquest tipus de residu és la deixalleria municipal o les deixalleries mòbils.
