Breus apunts sobre el decreixement
Com diu Latouche en el seu llibre La apuesta por el decrecimiento, el decreixement “és un conjunt de teories i no una única teoria”, que s’uneixen per demostrar que el paradigma econòmic dominant i la societat de consum han sobrepassat els límits del planeta.
El decreixement es forma com a corrent política a finals del s.XX i principi del s.XXI de la mà de teòrics com Georgescu Roeguen, Corneluis Castoriadis, Serge Latouche, Ivan Illich o François Schneider, entre altres. De fet el seminari de 2002 “Desfer el desenvolupament, refer el món” va ser el tret de sortida, en l’àmbit internacional, per repensar la lògica del creixement depredador i assenyalar-lo com el gran problema a escala mundial.
El capitalisme globalitzat i el model consumista han suposat l’exhauriment dels recursos energètics i minerals, la degradació del medi ambient, la pèrdua de la biodiversitat, l’empitjorament de la salut, l’afavoriment del desenvolupament dels països del Nord a partir de l’explotació i espoli dels recursos dels països del Sud, etc. El ritmes de vida en la majoria de societats actuals i, sobretot, en les zones geogràfiques de major concentració poblacional (ciutats) ens porten a un cercle viciós de guany econòmic i augment del consum. La perspectiva decreixentista, per tant, tracta d’actuar contra aquesta lògica i ens fa repensar els termes de “felicitat i benestar”. Aconseguirem més felicitat com més hores treballem, més diners guanyem i més béns consumim? L’esclavització per l’economia ens aporta felicitat o podem buscar una alternativa a la conversió de la vida en diner?
Tal i com explica el professor de Ciència Política de la UAM, Carlos Taibo en una entrevista per l’Ecodiari: “El creixement econòmic no provoca necessàriament cohesió social, i es tradueix sovint en agressions mediambientals literalment irreversibles, facilita l'esgotament de recursos escassos que no estaran a disposició de les generacions futures i ens situa en un marc d'un mode de vida esclau que ens aconsella concloure que serem més feliços com més béns tractem de consumir”.
Decreixement i creixement
Sense caure en els debats que s’han generat entorn algunes posicions ecocentristes radicals en relació al desenvolupament tecnològic i el seu ús, les crítiques vers el decreixement es centren, per una banda, en la possibilitat de recessió econòmica si es decreix en termes de consum (augment de l’atur, augment de les desigualtats, mesures d’austeritat, etc.). Per altra banda, algunes veus afirmen que no es pot exigir un decreixement en l’àmbit mundial, ja que la majoria de països del Sud encara no han arribat ni als nivells mínims de benestar i drets socials dels països del Nord. Com argumenten diverses entitats ecologistes, la proposta decreixentista per als països del Sud formula que aquests no prenguin com a model el desenvolupament hegemònic, sinó que prenguin el seu propi camí per a proporcionar un benestar arrelat als seus contextos i en equilibri amb el medi natural.
Quan es parla de creixement de l’actual economia neoliberal, s’està referint a un augment mesurat en termes productius i econòmics: creixement del PIB, altes rendibilitats i pujades en el sector borsari, augment dels sectors productius, augment de la població activa, etc. Això no vol dir que el desenvolupament no contempli altres paràmetres com l’accés a la sanitat, a la cultura o a un benestar (entès com a felicitat). Per tant, i des de la perspectiva del decreixement, és possible parlar d’un decreixement econòmic material i alhora d’un creixement del desenvolupament social. És més, des d’aquest paradigma, el decréixer no només no és negatiu, sinó que esdevé necessari tenint en compte que el sistema capitalista actual és el causant de l’opressió de l’ecosistema. I es que en un món finit, cada vegada que produïm, per exemple, un cotxe, reduïm les possibilitats futures de supervivència, segons alerten les entitats ecologistes.
En resum, l’economia ha de decréixer en l’esfera material segons les posicions decreixentistes. Tal com explica la professora de la UNED i activista, Yeyo Herrero, en una entrevista: “Si poséssim en el centre d’atenció l’atenció i el desenvolupament dels bens relacionals, la cura, els models renovables, etc. i això generés increment del PIB, no seria preocupant. El creixement del PIB només és preocupant quan es produeix a costa de la fabricació d’automòbils, el consum augmentat del petroli, de la guerra... El que nosaltres diem, és que ha de decréixer l’esfera material de l’economia. I no és que hagi de decréixer, sinó que és inevitable. No és algo que busquem les ecologistes, és una imposició dels límits físics de la naturalesa”.
A la pràctica... Ampliació de les tres R
Fa dies, de d’aquest espai vam oferir una article sobre el triangle ecològic : Reduir, Reutilitzar i Reciclar. El decreixement en proposa vuit com a propostes pràctiques: reavaluar, reconceptualitzar, reestructurar, redistribuir, relocalitzar, reduir, reutilitzar i reciclar. En altres paraules, la proposta del decreixement ofereix un escenari de redistribució laboral (ja sigui dels sectors productius com de les hores de treball), reducció del consum, la reestructuració de l’espai social (comunicació, mobilitat, l’oci i el lleure, etc.) o la reconceptualització dels valors i el benestar (allunyats del materialisme consumista i en termes de vides sostenibles, que “mereixin ser viscudes” -com diu alguna de les propostes dins de l’economia feminista-).
Però... com es porta això a la pràctica? Hi ha petites accions que poden ajudar a aquest canvi, els quals passen per aplicar aquestes “8 R” en l’àmbit quotidià. Així doncs, són necessaris els petits canvis per generar processos a escala col·lectiva. Com exposa bé Carlos Taibo: “Hem d'actuar col·lectivament, però difícilment anirem a modificar les coses si en la nostra vida quotidiana no som capaços d'introduir aquests valors que reivindiquem per al futur.”
* Podeu llegir més a:
https://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/3791/carlos/taibo/decreixement/futur
https://www.ucm.es/data/cont/docs/3-2017-09-21-El%20decrecimiento%20no%20es%20una%20opci%C3%B3n96.pdf
